[et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” background_enable_image=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_fullwidth_slider use_bg_overlay=”off” use_text_overlay=”off” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” background_enable_image=”off” parallax=”on” parallax_method=”on” auto=”on” global_colors_info=”{}”][et_pb_slide heading=”La catedral” use_bg_overlay=”on” use_text_overlay=”off” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” background_color=”RGBA(255,255,255,0)” background_enable_color=”on” background_image=”http:\/\/www.catedraldevic.org\/wp-content\/uploads\/SLIDES_CATEDRAL_1.jpg” background_enable_image=”on” width=”90%” max_width=”1024px” global_colors_info=”{}” sticky_transition=”on”][\/et_pb_slide][\/et_pb_fullwidth_slider][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_padding=”||0px||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_accordion _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_accordion_item title=”De la primitiva Seu Ausonense a la catedral d’Oliba” open=”on” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Les reformes del segle XLa bas\u00edlica que va servir de seu episcopal a l’antiga Ausa , aixecada immediatament despr\u00e9s del triomf del cristianisme, al segle IV, estava situada molt probablement a la part alta de la ciutat, just al costat del temple rom\u00e0, a l’\u00e0rea que avui ocupa l’esgl\u00e9sia de la Pietat. Amb la invasi\u00f3 dels \u00e0rabs, al segle VIII, va ser eliminat el culte, i, en cas que hagu\u00e9s sobreviscut, va sucumbir durant la destrucci\u00f3 de la ciutat esdevinguda durant la revolta d’Aiss\u00f3, el 826, que va fer desapar\u00e8ixer definitivament el baluard hist\u00f2ric dels ausetans.<\/p>\n
Encara recent la reconquesta del territori d’Osona per Guifr\u00e9, l’any 886, i restaurada la di\u00f2cesi amb el primer bisbe, Gotmar, va ren\u00e9ixer l’antiga ciutat a la part baixa del tur\u00f3, amb el nom de Vic, mentre la part alta quedava sota domini militar – un domini que va transformar en castell el temple rom\u00e0 i els seus voltants. El bisbe va despla\u00e7ar a la part baixa, on naixia la nova poblaci\u00f3, el nucli de vida religiosa, concebut seguint les idees pr\u00f2pies de la lit\u00fargia visig\u00f2tica, que comportava l’exist\u00e8ncia de tres esgl\u00e9sies com a centre de resid\u00e8ncia episcopal. La principal va ser dedicada a Sant Pere, una altra a la Mare de D\u00e9u, i la tercera, en funcions de baptisteri, va ser dedicada a Sant Miquel; les tres van ser aixecades r\u00e0pidament abans de l’any 888, amb materials precaris.<\/p>\n
Ignorem la disposici\u00f3 que tenia, en el seu pla primitiu, l’esgl\u00e9sia de Sant Pere, per\u00f2 hem de pensar que va ser r\u00e0pidament ampliada o substitu\u00efda per una altra temple de majors dimensions. A mitjan segle X es present\u00e0 com una esgl\u00e9sia de tres naus amb tres absis. Sota el pontificat de Vladimir (948-957) va ser consagrada l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel, que estava dotada de cripta.<\/p>\n
Pocs decennis van durar aquestes construccions, que van donar lloc a una catedral de dimensions m\u00e9s grans que el geni constructor del bisbe Oliba (1018-1046) va planejar amb la mateixa empenta a les esgl\u00e9sies edificades als monestirs de Ripoll i de Cuix\u00e0. La nova catedral, consagrada el 1038, consistia en una \u00e0mplia nau i un transsepte amb dues absidioles per banda. La nau era acabada per un extens presbiteri coronat per un absis que s’aixecava sobre una cripta d’id\u00e8ntica \u00e0rea. L’any 1064 es va acabar la construcci\u00f3 del campanar, encara avui subsistent, monument insigne i caracter\u00edstic de la ciutat.
\n[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”De les transformacions del segle XII als projectes del XVII” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]La vida exuberant adquirida per la can\u00f2nica vicense des de la seva restauraci\u00f3 definitiva, ocorreguda el 1080, va suposar un increment de l’obra de la catedral, revelat per les excavacions. La cripta va ser prolongada cap al creuer i es va avan\u00e7ar la nau, que va ser coordinada, al seu extrem, amb una rica portada, \u00e8mula de la del monestir de Ripoll. Aquestes activitats constructives van coincidir amb la renovaci\u00f3 total de la primitiva esgl\u00e9sia de Santa Maria, situada al davant de la catedral, que a mitjans del segle XII va adquirir una nova estructura de tipus circular, coberta amb una c\u00fapula sobre la qual s’aixecava un campanar de torre.<\/p>\n
En \u00e8poques posteriors no es van introduir sensibles reformes en l’obra de la catedral, que responia b\u00e9 a les seves funcions i permetia als canonges ocupar-se de la tasca de millorar la can\u00f2nica. En quedar aquesta quelcom pobre, amb el seu simple claustre rom\u00e0nic consistent en uns p\u00f2rtics coberts amb volta de creueria, sense gaires elements arquitect\u00f2nics ornamentals, es va decidir la construcci\u00f3 d’un pis superior, concebut a manera de grans finestrals plens de traceries geom\u00e8triques. Aquesta obra, impressionant pel seu conjunt i per la delicadesa dels seus detalls va ser iniciada el 1318 i acabada el 1400.<\/p>\n
S’imposava, per molt diverses raons, una renovaci\u00f3 del creuer; aquesta va ser comen\u00e7ada l’any 1401 i acabada el 1430. Amb aquesta reforma, es va transformar el presbiteri i es va traslladar el cor al centre de la nau principal. Va ser arrasada fins als fonaments la part de la cripta que havia estat ampliada al segle XII i es va suprimir la coberta de l’antiga cripta, el buit de la qual va ser cobert amb runes per aix\u00ed rebaixar el pis del nou presbiteri. Aquest presbiteri va ser tancat, el 1427, per una reixa de ferro forjat per preservar millor el nou i magn\u00edfic retaule d’alabastre que all\u00e0 es va col\u00b7locar.<\/p>\n
El conjunt de la catedral resultant de tantes obres fetes en diferents per\u00edodes no responia correctament al gust del segle XVII, ni podia satisfer les exig\u00e8ncies del culte d’una ciutat que havia crescut considerablement. Van ser molts els estudis fets per obtenir una catedral m\u00e9s gran que, al final, es va concretar en una esgl\u00e9sia d’ampla nau amb capelles laterals. D’acord amb aquest pla es va posar la primera pedra de la nova obra l’any 1633, es va comen\u00e7ar per l’actual capella de Sant Bernat i es va continuar amb la construcci\u00f3 de les altres quatre capelles seg\u00fcents. Aquestes obres, que es van prolongar – amb llargues intermit\u00e8ncies – fins al 1680, van quedar definitivament interrompudes, tant pel cost que suposava la seva prossecuci\u00f3, com per la dificultat existent en el costat oposat de la nau, on la pres\u00e8ncia del claustre impedia el desenvolupament del projecte.
\n[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”De la catedral Neocl\u00e0ssica a l’actualitat” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]Va passar prop d’un segle abans de resoldre’s el problema de la nova catedral. Davant les dificultats, el bisbe Antonio Artalejo va posar tot el seu esfor\u00e7 en la prossecuci\u00f3 de les obres, intentant combinar la part constru\u00efda durant el segle XVII amb el claustre. No es van unificar les opinions sobre aquest projecte fins que, en morir-se aquest bisbe, el cap\u00edtol catedralici, secundat posteriorment pel bisbe Vey\u00e1n, va posar en execuci\u00f3 el projecte de l’arquitecte local Josep Morat\u00f3.<\/p>\n
La nova catedral, consagrada el 15 de setembre de 1803, forma una gran aula dividida, mitjan\u00e7ant pilastres, en tres naus de la mateixa al\u00e7ada, cobertes amb voltes semiesf\u00e8riques i amb c\u00fapula, acabada en un profund absis i flanquejada per capelles. Fa 69,5 metres de llarg per 29 d’ample, sense les capelles. T\u00e9 una al\u00e7ada de 27,5 metres en les voltes i de 35 metres en la c\u00fapula. L’estructura respon a un estil neocl\u00e0ssic i tendeix a una certa fredor acad\u00e8mica.
\nEs van salvar, de la demolici\u00f3 de la catedral, els dos claustres superposats, gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 del poble que va imposar la seva conservaci\u00f3. Desmuntats els seus elements i numerades les seves pedres, van ser reconstru\u00efts en la forma actual l’any 1806. A l’angle de migdia de la galeria oriental hi va ser aixecada una capella cupular en substituci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Rodona, eliminada en construir la nova catedral.<\/p>\n
La catedral constru\u00efda per Josep Morat\u00f3 va estar m\u00e9s d’un segle amb unes parets blanques de cal\u00e7 que reclamaven una decoraci\u00f3 adequada. Aquesta decoraci\u00f3 li va ser donada, entre 1926 i 1930, gr\u00e0cies a les fastuoses teles de Josep Maria Sert, que van produir una harmonia decorativa que va fer fam\u00f3s el pintor i la catedral.<\/p>\n
El juliol de 1936 l’incendi revolucionari va penetrar a l’interior del temple i va destruir tot el cabal decoratiu, i fins a les voltes, que es van enderrocar una rere l’altra. L’aspecte desolador que oferia el conjunt de la catedral eliminava l’esperan\u00e7a de veure-la ressorgir. Per\u00f2 gr\u00e0cies a l’inter\u00e8s despertat, es va poder fer la restauraci\u00f3 sota els auspicis del govern, al costat de l’entusiasme de Josep Maria Sert, que es va oferir a fer una nova decoraci\u00f3.<\/p>\n
La catedral va ser ampliada amb la construcci\u00f3 d’un deambulatori. El cor va ser empla\u00e7at al fons de l’absis, amb la creaci\u00f3 d’un nou presbiteri amb altar central, sota la c\u00fapula. Amb motiu de les obres es van realitzar excavacions arqueol\u00f2giques al s\u00f2l del temple que van permetre delimitar el tra\u00e7at de les construccions primitives i van posar al descobert la part antiga de la cripta de la catedral consagrada el 1038, que va estar convenientment reintegrada mitjan\u00e7ant la construcci\u00f3 d’una nova coberta.<\/p>\n
A la nova empresa, Sert no va reproduir la decoraci\u00f3 desapareguda. Va participar de nous conceptes i d’altres distribucions. El tema de les composicions \u00e9s concebut a la manera de quadres plens de masses i figures executades amb el relleu m\u00e9s gran que la pintura pot donar de si, amb un contrast violent de clars-foscos efectuats amb tons s\u00e8pia sobre fons daurat.<\/p>\n
En el pol\u00edptic de l’absis culmina la trag\u00e8dia de la crucifixi\u00f3 del Senyor, entre les escenes del seu enterrament i de l’ascensi\u00f3. Continuen a les parets del creuer, les quatre escenes del cicle relatiu a la p\u00e8rdua de la just\u00edcia original i a la caiguda dels primers pares. Sobre els arcs de les capelles laterals es desenvolupen les escenes del martiri dels ap\u00f2stols i evangelistes. En el tr\u00edptic format pels murs sobre les portes d’ingr\u00e9s, es contraposen els temes que representen Jes\u00fas traient els mercaders del temple, i ell mateix sortint amb la creu a les espatlles, flanquejant l’escena central, que representa la condemna pronunciada per Pilats, que es renta les mans.
\n[\/et_pb_accordion_item][\/et_pb_accordion][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”-94px||||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_video src=”https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=gKMcpWz_SFQ” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_video][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Reconstrucci\u00f3 virtual de la catedral rom\u00e0nica de Vic cap a mitjan segle XI. La investigaci\u00f3 i l\u2019escaneig 3D han perm\u00e8s reconstruir els dos edificis que tenia el conjunt catedralici d\u2019Oliba: l\u2019esgl\u00e9sia principal de Sant Pere i l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria \u00abla Rodona\u00bb, on es va adoptar la nova t\u00e8cnica constructiva del \u00abprimer art rom\u00e0nic\u00bb. Aquesta reconstrucci\u00f3 ha suposat m\u00e9s de dos anys de treball cient\u00edfic d\u2019un equip del Museu Episcopal Vic i La Farinera Centre d’Arts Visuals de Vic i que ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya – UPC.
\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”-33px||||false|false” custom_padding=”0px||||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_row use_custom_gutter=”on” gutter_width=”2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_gallery gallery_ids=”392,387,399,402,397,400,423,411,417,420,401,424,426,412,427,415″ posts_number=”100″ show_title_and_caption=”off” show_pagination=”off” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_gallery][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La catedral de Sant Pere de Vic Les reformes del segle XLa bas\u00edlica que va servir de seu episcopal a l’antiga Ausa , aixecada immediatament despr\u00e9s del triomf del cristianisme, al segle IV, estava situada molt probablement a la part alta de la ciutat, just al costat del temple rom\u00e0, a l’\u00e0rea que avui ocupa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"class_list":["post-51","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/51","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=51"}],"version-history":[{"count":43,"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/51\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":668,"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/51\/revisions\/668"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.catedraldevic.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=51"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}